Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge,històleg i professor universitari aragonès, Va néixer el 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal, provinents de la població aragonesa de Larrés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo (Osca). Tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris als escolapis a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870. Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba, on es contagià de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties. amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906